Tant la restricció (no menjar) o menjar de més, els trastorns de la conducta alimentària ens parlen de traumes profunds relacionats amb el self (el nostre sentit del jo).
El JO és una configuració d’esdeveniments personals en una unitat històrica, que inclou no sols el que un ha estat sinó també previsions del que un serà (Polkinghorne).
El JO és una configuració d’esdeveniments personals en una unitat històrica, que inclou no sols el que un ha estat sinó també previsions del que un serà (Polkinghorne).
Concepte de l’Iceberg en els TCA:
Part visible:
-
- Conductes associades al trastorn.
- Desgast o patologia física.
Part “invisible”:
-
- Inestabilitat emocional
- Baixa autoestima
- Traumes
- Dèficits en relacions socials
- Històries d’abús
- Assetjament escolar
- Problemes en el nucli familiar
- Tendència al perfeccionisme
La Julia és una noia que té un secret. Bé, en realitat no és un secret, però és una cosa que li fa vergonya. Se sent malament amb si mateixa, encara que ningú ho entén, i a vegades es desespera i es fa mal. Se sent malament perquè no és com creu que hauria de ser, no és com els altres.
La Julia vol ser millor, ser més bonica, però no ho aconsegueix com voldria. Potser no fa suficient esforç, es queixa i es queixa però algun dia prendrà les regnes i farà bé les coses.
Senyals d’alerta
- Menjar compulsivament o no menjar ja sigui a casa o en els esdeveniments socials
- Augment d’activitat física excessiva
- Alteracions en el pes
- Visites recurrents al lavabo després de les ingestes
- Canvi de l’alimentació cap a menjar saludable des de la rigidesa
- Ingesta d’aliments altament calòrics
- Sensació de pèrdua de control
- Impulsivitat
- Alteració de la imatge corporal
- Menjar no és un acte plaent sinó un acte que omple el buit i calma l’angoixa
- Aïllament social que apareix progressivament
Tractaments
- Psicoteràpia individual treballant amb el trauma subjacent (EMDR)